Segimon Serrallonga

Nasqué a Torelló el 1930 i morí a Badalona el 2002. Estudià humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Vic. Va publicar les primeres poesies a l’antologia Estudiants de Vic 1951, sota la influència decisiva de Carles Riba. Va cursar estudis de filologia clàssica a la Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica. Malalt de tuberculosi, sojornà més d’un any al sanatori universitari d’Eupen. Fou membre fundador de l’Assemblea de Catalunya. Participà en el projecte universitari de Vic començat el 1977, i fou director de la Biblioteca de la Universitat de Vic. Publicà dos llibres de poesia: Eixarms, 1974, i Poesia 1950-1975, aparegut el 1979. La seva obra traductiva i crítica és extensa i abraça des de versions de poesia mesopotàmica, egípcia i grecollatina fins a William Blake, Bertolt Brecht o Saint John Perse, passant pels llibres bíblics de la Saviesa i l’Eclesiàstic. La seva obra crítica es troba en revistes, en especial a Inquietud Artística, de 1963 a 1965, i Reduccions, fundada el 1976, de les quals fou redactor principal. Igualment es troba en periòdics la seva producció d’escrits diversos.