Segimon Serrallonga nasqué a Torelló el 1930 i morí a Badalona el 2002. Estudià humanitats, filosofia i teologia al Seminari de Vic. Va publicar les primeres poesies a l’antologia Estudiants de Vic 1951, sota la influència decisiva de Carles Riba. Va cursar estudis de filologia clàssica a la Universitat Catòlica de Lovaina, Bèlgica. Malalt de tuberculosi, sojornà més d’un any al sanatori universitari d’Eupen. Fou membre fundador de l’Assemblea de Catalunya. Participà en el projecte universitari de Vic començat el 1977, i fou director de la Biblioteca de la Universitat de Vic. Publicà dos llibres de poesia: Eixarms, 1974, i Poesia 1950-1975, aparegut el 1979. La seva obra traductiva i crítica és extensa i abraça des de versions de poesia mesopotàmica, egípcia i grecollatina fins a William Blake, Bertolt Brecht o Saint John Perse, passant pels llibres bíblics de la Saviesa i l’Eclesiàstic. La seva obra crítica es troba en revistes, en especial a Inquietud Artística, de 1963 a 1965, i Reduccions, fundada el 1976, de les quals fou redactor principal. Igualment es troba en periòdics la seva producció d’escrits diversos.

 

 

Sempre voldré voler

«La poesia de Serrallonga constitueix una aventura plantejada en termes absoluts...alhora moral i verbal, com són les grans aventures que en poesia conec: Ausias, Villon, Hölderlin, Keats, Baudelaire...L’aventura de Serrallonga és una de les més pures de la gent de la seva, de la meva, edat. I restarà...com una de les fites importants de mitjan segle XX.»

Joaquim Molas

«Serrallonga no és únicament un poeta d’una considerable audàcia formal, sinó un home d’experiències viscudes en connexió íntima amb la vocació interpretativa d’aquestes experiències.»

Feliu Formosa

«El contacte literari i personal amb Riba, la coneixença dels grecs i, en general, dels clàssics antics i moderns, i en primer terme Hölderlin, configuren la seva obra, treballada i sentida, però amarada sobretot d’una necessitat de dir més d’allò que és possible i de comunicar-ho sense pèrdua d’un gran respecte a la poesia, considerada com un valor absolut.»

Joan Triadú

«És una obra summament rica i complexa, poc estudiada en el fons encara que molt valorada sempre...Li pertoca un lloc de primer ordre a la poesia catalana contemporània pel seu rigor, la maduresa amb què es presenta i el caràcter d’un món poètic clarament personal i plenament coherent i autosuficient, en el millor dels sentits.»

Pere Gimferrer