Primo Levi (Torí, Itàlia 1919-1987),novel·lista, assagista i científic italià, va estudiar química a Torí entre 1939 i 1941. Treballava en un projecte de recerca, a Milà, quan la intervenció alemanya en el nord d’Itàlia, l’any 1943, el va dur a unir-se a un grup jueu de la Resistència. Fou detingut i deportat al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, en el qual va sobreviure realitzant treballs de laboratori per als nazis gràcies als seus coneixements científics.

Quan fou alliberat va continuar treballant com a químic industrial el 1946 i, en jubilar-se, el 1974, va poder dedicar-se amb més intensitat a la literatura. D’entre la seva extensa obra destaquen Si això és un home (1947), que conté la seva visió particular de la inhumanitat d’Auschwitz, La treva (1958), en el qual descriu el seu llarg viatge de retorn a Itàlia a través de Polònia i Rússia, després de ser alliberat, El sistema periòdic (1975), un recull de narracions breus, i Si no ara, quan? (1982), una obra on descriu el grup de la Resistència al qual va pertànyer, i a través de la qual intenta refutar la idea de la passivitat dels jueus davant del nazisme. Levi va posar fi a la seva vida l’11 d’abril de 1987, llançant-se al buit, pel forat de l’escala de casa seva.

Informe sobre Auschwitz

Abans que Primo Levi es decidís a escriure la trilogia iniciada amb Si això és un home, l’obra que el va consagrar com a escriptor (no com a mer testimoni supervivent de l’holocaust), havia redactat, juntament amb el metge i company de camp Leonardo Debenedetti, un «Informe sobre l’organització higienicosanitària del camp de concentració per a jueus de Monowitz», que fou presentat al govern de l’URSS a petició dels qui alliberaren els presos, els soldats del Comandament rus del camp de concentració de Katowice. Rere la fredor de les dades escruixidores, consignades amb l’objectivitat del científic, hi podem reconèixer la matèria primera de l’obra literària posterior, esdevinguda ja un clàssic del segle XX.